Aspectes psicològics
Després de la vinguda d’una persona fissurada, es generaran en qualsevol família un seguit de canvis relacionats amb els projectes i expectatives que van a succeir-se. En els casos en què neix amb una malformació congènita, com la Fissura llavi-palatina, l’impacte de l’canvi resultarà molt més dràstic.
Un dels objectius més importants per al cirurgià és aconseguir una adaptació de la persona al seu entorn el més normal possible, tant amb cirurgies resolutives, com minimitzant el nombre de les mateixes. No obstant això, en ocasions, atesos els canvis de la imatge corporal i els problemes de pronunciació que poden trobar-se, les persones afectades poden sentir cert rebuig o inseguretat, i un empobriment de la seva autoimatge corporal. Perquè una persona es desenvolupi sana i feliç necessita una estimulació adequada de l’llenguatge per poder comunicar-se amb la resta de la societat i ser tractat com una nena / o «normal» per desenvolupar la seva pròpia identitat, sentir-se estimat i adaptat.
La persona que naix amb una malformació congènita no se sent «defectuosa», sinó que és l’entorn i, especialment, el més proper, els que s’ho fan percebre. Si la persona creix en un ambient d’acceptació i afecte, creixerà i es desenvoluparà com una persona normal.
Les famílies poden influir en la socialització de la persona afectada de diverses maneres:
- Oferint amor i cures.
- Actuant com a exemple en el qual ell pugui identificar-se.
- Corregir i ensenyant.
- Participant en la construcció del concepte de el jo.
Font: SOCEFF