Problemes de la parla
Logopèdia
Considerem que la correcta fonació és fonamental per a la integració normal del/la nen/a al seu entorn social.
El paladar fissurat és un paladar més curt i que, originalment, tindrà la musculatura dividida. En el temps de la palatoplàstia, el cirurgià, a més de tancar la fissura, ha d’aproximar i reorientar la musculatura palatina i donar-li la major longitud possible perquè el nen no tingui problemes en la pronunciació.
Per a l’articulació del llenguatge, el paladar ha de contreure i aconseguir la faringe, aïllant completament la cavitat oral de la nasal. En el cas que aquest aïllament no es produeixi, es produirà cert escapament d’aire al nas i el/la nen/a emetrà una veu «nasal» amb dificultat o impossibilitat per a l’articulació de determinats fonemes.
En la major part dels casos, aquesta dificultat per la contracció del paladar es pot veure corregida amb un adequat tractament rehabilitador. Es recomana la valoració logofoniátrica d’un especialista familiaritzat amb l’estimulació d’aquests/es nens/es.
En cas que el tractament rehabilitador sigui insuficient i el paladar no aconsegueixi arribar a la paret de la faringe, l’anomenem Insuficiència velofaríngea, i serà valorat en la nostra Unitat de IVF per a proporcionar el tractament convenient per a cada cas.
Logofoniatria
A l’marge que després de la cirurgia s’hagi aconseguit un complet tancament de paladar, els músculs que el conformen han d’aprendre a aconseguir una correcta mobilització per a una pronunciació efectiva.
Per a això, el paper de la Rehabilitació per part de la foniatra és fonamental.
Les dificultats que poden tenir aquestes / es nens / es a nivell de la parla i deglució són les següents:
- Hipernasalidad: parlen pel nas
- Sortida d’aliment o líquid més freqüentment pel nas
- Respiren per la boca
- Veu apagada i parlen amb esforç pel que tenen ronqueres
- Alteració de la pronunciació de determinades lletres depenent de cada cas, encara que principalment les més afectades solen ser les posteriors (p, t, k, g). Si la fissura està més endavant, es afectarien també la ch, l, R. I si hi ha una afectació de l’llavi important es podrien veure afectades (encara que no sol ser així) m, p, b
- Es pot escoltar una espècie de ronc nasal a l’pronunciar certes lletres
L’objectiu principal amb el tractament rehabilitador (logofoniatria) és aconseguir la mobilitat i la força necessàries de cada un dels elements que participen en la parla, per aconseguir finalment una parla intel·ligible, que se li entengui a l’parlar.
El tractament a nivell hospitalari es comença al voltant dels 3-4 anys, depenent de cada cas particular. Prèviament s’ha de fer en Atenció Primerenca.
El paper de la família és fonamental, ja que cal seguir treballant en domicili el que es fa en les sessions de tractament.
Insuficiència velofaríngea (IVF)
Entre els 4 i 6 anys, podem observar que la pronunciaciónno evoluciona tot i el tractament logopèdic i que persisteix aquesta veu nasal i la incapacitat per parlar adequadament.
La fuita pot ocórrer per una inadequada mobilització de paladar o per una insuficient longitud d’aquest.
Com es diagnostica?
Quan el cirurgià es troba amb la sospita, sol·licita una valoració per Logofoniatria i una nasofibroscopia pel ORL. Aquesta prova consisteix en la introducció d’una càmera pel nas, a mateix temps que es demana a l’infant la pronunciació de determinats fonemes per comprovar la mobilitat de l’paladar i la faringe. Entre tots es decidirà si està indicada una nova intervenció o un tractament conservador amb logopèdia.
En què consisteix la cirurgia?
Si cal intervenir per allargar el paladar, hi ha diverses tècniques indicades per a cada cas en particular. En casos lleus, podem infiltrar àcid hialurònic a la paret de la faringe per «aproximar-la» a l’paladar de forma temporal.
En casos moderats o severs, en funció de la localització de el defecte, es procedirà a realitzar Zplastias, faringoplastias o penjolls faringis. En qualsevol d’aquests procediments, la / el nena / o de fer una repòs foniàtric de tres setmanes després de la intervenció i, a continuació, insistir en el tractament logopèdic.
Font: SOCEFF