Dentició

La població de fissurats presenta un major percentatge d’afectació dentària que la població sana. Entre la diversa patologia que poden presentar les més freqüents són:

1. Carles: que poden aparèixer des d’edats molt precoces. S’ha de tant a la hipoplàsia de l’esmalt com a un augment de la proliferació bacteriana en relació a l’ús de dispositius ortodòntics.

2. Malaltia periodontal: que es presenta amb un engrossiment de les genives, amb sagnat freqüent i halitosi.

3. Canvis de nombre, forma, mida, color o retard d’aparició de peces dentàries, que afecta amb més freqüència als incisius laterals de la banda de la fissura.

4. Alteració en l’oclusió: els pacients afectats de FLP tenen amb més freqüència un menor creixement (hipoplàsia) de l’maxil·lar superior, que pot originar una oclusió dental anòmala. El tractament en aquests casos sol ser ortodòntic tot i que, en aproximadament un 25% dels casos, serà necessària cirurgia per a la correcta posició de les arcades dentàries (Cirurgia ortognàtica).

Recomanacions bàsiques per a la cura dental de l’infant fissurat:

• Insistència en la higiene dental i periodontal, de l’infant i de la família.
• Crear hàbits alimentaris saludables, evitant la ingesta d’aliments amb alt contingut en sucre.
• Ús de antisèptics (Clorhexidina) mentre s’estiguin emprant dispositius ortodòntics.
• Suplements de fluor.
• Revisions pel dentista infantil a partir dels 2 anys, cada 6 mesos.

Empelt ossi alveolar

L’empelt ossi alveolar consisteix en el rebliment de la zona de la geniva amb os per donar continuïtat a l’maxil·lar, que també es troba fissurat.

Quins beneficis aporta?

• Permet la sortida de les dents o la col·locació d’un implant a la zona de la fissura.
• Dóna una major estabilitat a les dents adjacents a la zona.
• Tancament de la fístula oronasal que en la major part dels casos encara persisteix.
• Dóna més estabilitat a l’ala nasal

Font: SOCEFF